A més de queixar-se, cosa perfectament tolerable, podríem fer lo que proposa Edward de Bono en Handbook for the positive revolution ("La revolución positiva" en la versió castellana): presentar tres alternatives...
¿Quin model de sistema educatiu plantejaria a un jurat de mestres, si es tractara d'una exposició d'una tesi doctoral?
1. Matemàtiques. Aplicades a la vida quotidiana, sobretot.
2. Llengua i història. Cada llengua ha tingut (i té) la seua història i va unida a una manera d'entendre el món i la vida. En el cas d'Espanya, en posaríem tres, dins d'este apartat: el castellà i la història del regne de Castella, el valencià (en el cas del País Valencià) i la història de la Corona d'Aragó i l'anglés i la història d'Anglaterra i la moderna Gran Bretanya. Per mitjà de l'assignatura llengua es pot explicar la història i la cultura d'un espai geogràfic. Podríem obrir la possibilitat a una segona llengua de l'Estat, com ja feia Miguel de Unamuno quan ensenyava i promovia entre els seus alumnes universitaris el coneixement de la cultura catalana, la basca i la gallega.
3. Història de les Cultures i de l'Entorn. En el cas valencià (i, fins i tot, l'espanyol) considere imprescindible incloure'n les següents, per la seua participació en la història i en el present: la grega, la llatina, la cristiana, la jueva i, sobretot en Andalusia i ací, la musulmana. En el moment de l'expulsió dels musulmans dels territoris no portuguesos de la península (1609) eren en els que més musulmans vivien i, en el nostre cas, representaven més o menys la tercera part de la població. Per mitjà del coneixement de l'entorn en què vivim, no sols el local o comarcal i, a més, de l'internacional, fem possible una obertura i una major tolerància a la diversitat, la qual cosa facilita la convivència social.
4. Filosofia. Podria fer de pont entre la formació ètica, cívica i moral i la formació religiosa. I es pot fer, per exemple, a partir dels tres pilars de la Il·lustració, moviment que ha influït molt en el pensament modern dels països "occidentals": llibertat, igualtat, fraternitat. Es pot desenvolupar molt bé (i ho vaig fer com a estudiant de Magisteri) a partir de notícies o temes d'actualitat. La fa més fàcil i, fins i tot, atractiva.
5. Lideratge i efectivitat. Imprescindible en el món actual, on molts alumnes o persones no tenen capacitat de lideratge ni habilitat, per exemple, per a parlar en públic ni per a fer-ho en una entrevista, laboral o no. A més de tindre una idea, cal posar-la en pràctica i amb una base però que no resulte feixuga, sinó oberta a renovacions posteriors.
6. Emprenedoria i economia social. Bàsica per a motivar i promoure l'esperit emprenedor en lloc de la burocratització (ha augmentat en els últims tres anys, per mitjà de la demanda d'ofertes de treball per a l'administració pública). L'economia social podria partir del model d'empresa social presentat per Muhammad Yunus i altres.
7. Educació eròtica, sexual i sentimental. Clau per a la vida diària, ja que la vida sexual comença des del moment del nostre naixement. Afavoriria una humanització de les relacions interpersonals i una major estima del cos i de la nostra part creativa, molt unida a la sexualitat.
8. Ecologia. No podem deixar-la passar en un moment com el present ni en el futur. Tenim un planeta i també espais naturals que val la pena conservar pel bé de l'entorn en què vivim i del futur de la Humanitat i tot.
9. Educació artística i creativa. Des de l'expressió manual, fins a la pintura o escultura, el teatre, etc. passant per activitats relacionades amb oficis fins al desenvolupament de l'escriptura lliure.
10. Música. Ha estat present des de ben antic en molts models d'ensenyament i és el senyal de l'expressió i la manera de concebre el món per part d'una persona i d'un Poble. Ens podria ajudar a aprendre llengües diferents, a treballar en grup o, en dies de pluja o grisos, a afavorir la concentració.
11. Educació física i lúdica. Fer esport, estirar les cames, conéixer el cos i treballar-lo ens flexibilitza. La formació lúdica (esplai, lleure) ens permetria, per exemple, el coneixement i la pràctica de jocs no competitius i populars de l'espai geogràfic on vivim i, igualment, ens obriria a la creativitat per mitjà de la invenció de jocs. Això ja ho féiem en Magisteri fa més de vint anys. Fins i tot, sobretot la part del lleure, ens podria impulsar i tot a la vida jovial i al voluntariat.
Fins ací les matèries. Se'n podrien introduir altres o combinar-se. Conec mestres que ho han fet en instituts o universitats.
Un sistema no competiu i que promocionara la superació personal i la col·laboració, i també el coneixement del món i l'intercanvi entre centres escolars de distints punts geogràfics, de manera semblant a com ho fan poblacions del món (agermanament).
Sentit de la responsabilitat. Que els alumnes que respongueren a lo que s'han proposat fer durant dos setmanes, tinguen dret a participar amb veu i vot en les assemblees escolars o en les decisions que s'hagen de prendre en l'aula o a l'aire lliure.
Absència de notes fins als dotze anys. Curs obert a la presentació contínua de treballs i a l'exposició en públic. Intentar que molts d'ells es feren en hores escolars, com ja fan moviments avançats (per exemple, l'Escuela Libre Paideia, de Mèrida). Introducció de les qualificacions a partir dels dotze anys. Que l'alumne indicara al docent la nota que creu que es mereix al final del curs. I en acabant, que el mestre o la mestra, posara la definitiva. Ho feren dos mestres que tinguí, u d'història contemporània i una de filosofia.
Orientació del docent als progenitors o al pare o la mare, a partir dels 11-12 anys, pensant en lo que més agrada i sap desenvolupar el xiquet.
Preparació per al món laboral i el futur a partir dels dotze anys fins als 18 (majoria d'edat). Accés gratuït a la universitat i amb la idea que en el futur l'alumat torne a la societat lo que esta li ha proporcionat per mitjà de la seua contribució positiva i per a millor (ja ho fan en altres llocs del món).
Participació, en la universitat, de la figura del mentor, jubilat o en actiu. Acords entre la universitat i el món empresarial més pròxim. Educació a la llarga. Intercanvi entre universitats i visites culturals. Subvenció a estudiants amb desig de millora social per a poder-se formar en altres estats o llocs del món i amb un pacte de contribució a la universitat que els ho ha facilitat per un termini determinat (per exemple, un primer any amb exposició escrita i oral de lo que s'ha aprés fora i un curs posterior de preparació per a anar-se'n a una empresa o grup empresarial on passaria a treballar).
Promoció i incentivació de la formació adulta contínua per a persones amb majoria d'edat o que els fan eixe any (mitjans de comunicació, biblioteques públiques obertes tot l'any, promoció del coneixement del patrimoni cultural i de la visita a altres països o zones del món...). Ajuda, en eixe sentit, a nivell laboral, cap a les persones que mostren esperit creatiu i de superació (només, puntualment, de tipus econòmic, per a invertir-les en projectes nous), sobretot a nivell laboral o a hòmens i dones amb projectes d'innovació.
Crec que un sistema així estaria molt interessant.
Una abraçada.