Benvolgut Remscu,
Sobre una frase que m'has dit al final de la xicoteta conversa que hem tingut en el quiosc, vull fer-te uns comentaris.
a) En les classes de valencià il·lustrat em mostre prou segur per a dirigir la meua vida i dirigir-me als altres amb mentalitat flexible.
b) Això també ocorre en l'altre sentit, dels alumnes a mi.
c) Igualment, també té lloc entre Carpest (el meu mestre particular de Disseny Vital) i jo, des de fa més de set mesos llargs.
d) També té lloc això en el Club dels Espais Lliures, on raone i intercanvie experiències i parers a hores d'ara.
e) I entre més de huitanta persones que conec i amb què em relacione al llarg de l'any. Sí, més de huitanta, com lliges. Les tinc en una llista que revise poc abans d'adormir-me.
I entre nosaltres tenim una confiança incondicional, perquè naix d'un sentiment de voluntat que experimentem entre les dos bandes, parlem amb llibertat absoluta, ens contem coses que, algunes, no les diríem en altres espais, fins i tot de la vida més íntima i d'allò més personal.
A poc a poc estem creant més ponts entre persones que descobrim, cadascú dels membres que participem en eixes classes (les que tenen lloc en ma casa i les de Disseny Vital), fruit de l'esperit juvenil obert sense limitacions a persones de qualsevol edat i diferència, sense discriminacions. Això sí, busquem atmosferes, com dirien en anglés, en què ens puguem expressar així.
I això, Remscu, naix de l'experiència contínua, de l'aprenentatge diari, de tindre present que tindrem alguns punt en comú i que viure la pluralitat és, almenys per a nosaltres (i per a més persones que ara no coneixem), positiu.
Si sóc fadrí i no tinc fills és per decisió lliure, totalment lliure. I si he decidit apostar per alguns alumnes i, fins i tot, des del respecte a ells i sense intenció de coaccionar-los, invitar-los, algunes voltes, a vindre a les classes i a desfogar-se i tot, és perquè tinc una fe indestructible en la capacitat de les persones per a tirar avant i per a viure amb optimisme la seua vida.
Eixes persones valorem molt el que tenim, allò que forma part de nosaltres i tant la cosa material com la dels valors (l'espiritual), sense cap lluita entre elles. Vivim el present i tenim plans de futur, projectes... El present també inclou els regals.
L'altre dia, a la venedora Pelquist, amb la moral baixa, li vaig dir: "Pelquist, mira que et diré. Si valorem les coses que tenim, els familiars que viuen amb nosaltres, els que encara viuen, i procurem tindre una vida amb harmonia amb ells (com també amb les persones del carrer o que coneixem per Internet o per telèfon), tindrem moltes possibilitats de vore les coses d'una manera més oberta, distesa i amb esperança en nosaltres, en els altres i en el futur.
Jo prenc eixa política dia a dia, des de que m'alce fins que m'adorm. Tinc regals per a xiquets ben menuts en punts claus de la casa: gira-sols (símbol de l'optimisme), solets darrere de la taula on menge i fa d'estudi, un molinet de vent amb els colors de l'arc de sant Martí (símbol de la tolerància), etc.
Procure prendre notícies, vídeos i música alegre i generadora d'harmonia, de benestar i relacionar-me amb persones humils i amb una autoestima sana que també creuen en els altres.
Mira, Pelquist..."
Aleshores li ensenyí quatre fotos que tinc alçades en el mòbil.
Si este escrit, el qual és una temptació enviar-lo a altres persones, t'ha servit per a comprendre'm i per a vore les coses d'una manera un poc diferent, potser el pròxim dia no considere interessant escriure-te'n cap des del meu sentiment de voluntat, ja que podria haver dedicat tot el temps que he invertit ací a fer altres coses en el Jardí de la Recerca, lloc des d'on te l'envie.
Una abraçada i Bon Nadal,
Lluís