No tenim dret les persones que hem treballat i cotitzat allò que ens tocava per llei i que no ens l'hem botada i que, damunt, hem aprofitat l'oportunitat de viure independents (que no aïllats de la societat) a viure un ambient estrany i ple d'agressivitat, no ja de sorolls (Espanya és el segon estat més sorollós del món després del Japó) sinó a pagar els plats trencats de la discòrdia entre persones que ens envolten en el veïnat o, fins i tot, dels intents de subjecció emocional d'una persona a una altra. Ni tampoc els qui encara treballen i pensant en l'altruisme, la filantropia i en el demà amb esperança; com tampoc els que lluiten per la millora de la qualitat de vida i estan desocupats. Ningú. Ningú.
La història del País Valencià és la d'una manera d'organitzar la família i de vore el món distinta a la castellana (i a les altres), sobretot entre les persones que parlem el valencià i que provenim d'avantpassats valencians per les dos bandes i de tres generacions arrere o, ¡qui sap!, si de més. La guerra d'Espanya (1936-1939) buidà molta història de documents de l'Horta, a excepció d'alguns registres, com ara, el de Torrent o de la documentació que persones interessades pel llegat cultural, decidiren alçar en llocs molt concrets.
Que cada llengua té els seus valors, és una cosa que considere important comentar a qualsevol aprenent d'una llengua, ja que representa una visió distinta del món. I així, per exemple, la inclinació històrica pel federalisme (encara que a hores d'ara no reba ací el mateix suport que en Catalunya o les Illes Balears -en les illes, pròxim al 18%-), es manifesta, al llarg dels temps (i d'ara), per la major presència de persones políglotes (que saben parlar moltes llengües), dels nivells d'estudi (quantitat de persones amb estudis universitaris) o de l'obertura a les idees noves i a l'optimisme, senyal d'autoestima i d'esperança.
Igualment, el clima també influïx. Sobre açò hi ha molta literatura, fins i tot en els apartats de meteorologia de diaris com el Levante-EMV o Las Provincias, per dir-ne alguns de què tinc constància.
De res val la pena queixar-nos de si la vida està dura o madura si en lloc de prendre les regnes i fer-nos càrrec i responsables de la nostra vida, ho deixem tot en mans del primer que passe pel costat, del govern, del tarot, de l'horòscop, del destí o dels comentaris ràpids i senzills. ¿Ens hem queixat alguna volta del malestar que ha creat un veí i no ho hem comentat als propietaris o, fins i tot, i ja en un cas extrem, a la policia i sempre amb intenció de dialogar i de crear un ambient de tolerància? Fa quasi sis anys, una persona amb qui tinc molta confiança, em va dir que deixara arrere allò de si tinc epilèpsia, de si sóc una persona altament sensible o de si tinc altes capacitats: "Lo que has de fer és deixar el victimisme i agarrar el tot terreny".
Quasi sis mesos després, i gràcies a la contribució desinteressada de persones de la família, d'amics i de la meua confiança en el futur (simbòlicament iniciada a través de l'aprenentatge de l'anglés), no sols se me n'anaren alguns problemes que tenia en els ulls i, també, els grans que portava des de la meua adolescència, sinó que també passí a llegir llibres com "La fuerza del optimismo" (Luis Rojas Marcos), a confiar més en els altres i, finalment, a viure en un pis, això és, a alliberar-me de la sobreprotecció.
Que els temps han canviat i que hi han línies noves d'actuació i més en concordança amb els temps que vivim, ho tenim, per exemple, en els moviments pacífics que estan quallant en Catalunya i en el suport que estan rebent, per exemple, des del president dels eurodiputats liberals, la tercera força política, de naturalesa escocés i encarregat dels temes de Gibraltar, segons es podia llegir hui en l'Ara.
Ara bé, que ningú crega que fer un canvi qualitatiu no comporta cap esforç. Al contrari i mostrar-te fort i flexible, les dos coses, amb qui et fa costat i durant el pas... I després, encara que ens equivoquem, com tots els que viuen. Això d'arrunsar-se només va bé per a descansar després de treballar i, així, recuperar forces. L'humor no agressiu també juga al nostre favor. ¿Coneixeu la web https://www.elrellano.com? Si passeu a l'entrada 454 voreu a una dona trencant-se de riure i se vos contagiarà... ¿Què canteu? Allò de "Qui canta sos mals espanta" és una veritat com el castell d'Alaquàs.
I estic disposat a millorar.
¿I tu?
I a contribuir a la millora del món, des de la filantropia i un posicionament a favor dels drets civils de la gent. Entre ells, la intimitat. Dialogant he aconseguit lo que no ho haguera aconseguit per la força. Això sí, raonant a bones i sense anar a matar al director. ¿Amb un sermó? No, dient-li-ho clarament una volta i de manera senzilla i directa. Esta vesprada, a diferència d'ahir durant més de cinc hores, hi ha silenci i respecte pel veïnat. Ha guanyat la col·lectivitat gràcies a l'atreviment i la inclinació per la cultura de l'acord.
¿Estàs en disposició de dialogar? ¿I de promoure la major tolerància en la societat? ¿Tens un paladar molt tolerant?
Una abraçada.
Nota: Estic obert a la possibilitat de fer classes diferents a valencià (i només els dimarts, ja que els divendres sí ve l'únic alumne que decidí fer-ho enguany) a qualsevol persona d'Alaquàs o d'altres poblacions. El lloc, el mateix, en casa.
No tingau por a aprendre coses noves ni a demanar ajuda. Això no és senyal de feblesa, és senyal de confiança.