Son tres coses realment agradables i que, a mi, em tiren avant. Vos els explicaré, des de la meua visió:
Un dia, en el despatx d'una psicòloga i sexòloga molt oberta (i de 1969), li mostrí un diari personal i, després d'alguns comentaris al voltant d'u dels lemes més famosos dels anys sixanta, em deixà ben clar que sexe és vida.
Un any després trobí que hi havia una relació directa entre creativitat i sexualitat.
Finalment, i cada vegada més, trobe que un altre dels punts que afavorix la creativitat i que també està relacionat amb el camp de la sexualitat... és l'excentricitat. Almenys, entesa com figura en l'estudi modern realitzat per David Weeks i Jamie James en 1995: Eccentrics. A Study of Sanity and Strangeness.
Escric estes línies l'últim dia de campanya de les eleccions europees i amb la seguretat que sí hi han eixides. Anem a vore'n algunes:
a) Potenciar la participació lliure d'hòmens i dones en qualsevol entitat social, sense barreres de tipus genèric. Un feminisme sa no té res a vore amb el femellisme (en castellà hembrismo). I no hauria d'haver cap inconvenient per a que un home (com em passà en un cas) puga assistir a una reunió sobre un tema relacionat amb les dones. ¿O és que en la societat, hòmens i dones no vivim junts? ¿És que els hòmens vivim en Mart o som d'una altra galàxia? Vinga ja, que en acabant sovint hi ha qui es posa a plorar que no hi ha participació, que hi ha masclisme i bufes de pato...
b) Promoure l'ensenyament del camp humanístic lliure de visions patriòtiques. Opcions: Escola d'Annales, constructivisme, aprendre a partir de biografies o d'entrevistes.
c) Incloure (i desenvolupar) en qualsevol família, grup social o entitat (i, per tant, en cada u) termes com alegria, diversió i felicitat. L'educació comença en casa, no en les urnes ni, per descomptat, a colp dels resultats de les urnes o de les enquestes del moment.
d) Una educació sexual oberta des de la família fins a l'escola, com també el desenvolupament del sentiment de solidaritat entre les persones i els pobles de la Terra. Fa quasi vint anys vaig comprendre la gran relació que hi havia entre felicitat, sexualitat i creativitat i pensament lliure, gràcies al butlletí 69 de l'Escuela Libre Paideia (Mèrida), de línia anarquista. Mai he sigut anarquista, però he aprés molt llegint sobre obres que en altres ambients hagueren sigut impensables, sobretot en aquella època, posterior a la de Magisteri, on xuplí del cristianisme modern i del marxisme.
e) Llenguatge pacífic en les formes i amb mobilitat i temps per a la reflexió. Això en qualsevol de les seues formes d'expressió: l'oral, l'escrita, la gestual i la publicitària o de propaganda. El llenguatge va més enllà d'allò del llenguatge no sexista... Almenys, per a mi, i per a més persones, encara que siguem minoria. La minoria lliure no desconnecta de la majoria, però no seguix el ramat que gaudix de tindre el seu pastor o d'esperar al príncep blau que els resoldrà els problemes ("Ya llegarán tiempos mejores", sent sovint en el carrer, on faig molta vida).
f) Educació per a la pau. Admire la política que decidí mamprendre Artur Mas, quan es llançà a tirar avant el procés del referèndum per mitjà d'una política gandhiana (així apareixia en el diari català Ara la tardor passada). I m'agraden els resultats, ja que sembla, com un ball, però va avant...
g) Alegria en les aules, en les cases i en els partits. Es pot fer una educació amb alegria. I vos ho dic perquè en les sessions que faig, lliures, altruistes i sobre valencià o creativitat, està present. A més, és un bon ingredient per a la dieta emocional del dia. Igualment, no està renyida amb la línia vegetariana ni amb les altres formes. Un clàssic romà escriví una vegada: Omnia vincit amor (L'amor ho pot tot). Persones com Irene Villa, un amic meu que és psicòleg i que ha exercit de mestre universitari o jo creiem que l'alegria és possible i que pot més que la violència en qualsevol de les seues formes, per mitjà del cant, la proximitat, el joc, la fraternitat, etc. Està present, com l'humor, en llibres moderns i visionaris com Handbook for the positive revolution (editat en castellà com La revolución positiva) obra dels noranta escrita per Edward de Bono i reeditada fa uns anys per Paidós. De Bono ens recorda que l'humor és un punt clau per a una societat més flexible. El llibre és sintètic, clar, senzill en el llenguatge i molt complet. Alguns ja han posat moltes coses en pràctica, com ara, el grup Grameen, relacionat amb el Nobel de la Pau Muhammad Yunus.