Bona nit a tots,
Acabe de llegir una entrevista a Roser Salavert, treta del diari "Ara", amb el títol que encapçala este article, amb una línia clarament humanista. De la mateixa manera que en oratòria tenim ben clar que si volem convéncer (a la curta i a la llarga), val la pena centrar-nos en l'altre, vore què li interessa i, d'eixa manera, facilitar l'activitat en els dos sentits (d'orador al públic i de ganes d'escoltar del públic cap a l'orador), també ocorre en l'ambient pedagògic (de l'ensenyament) i de l'educatiu.
Fa uns anys tinguí ocasió de llegir en castellà la versió d'una obra de Carl Rogers ("A way of being", en castellà "El camino del ser") i em trobí amb l'educador com un "facilitador" i una persona humana i interessada pel proïsme.
Un altre que també és un clàssic, i que encara té vigència, és Dale Carnegie, en el camp de les relacions humanes.
O el refrany "Tal faràs, tal trobaràs": si a l'aprenent li donem facilitats, l'aprenent connecta amb nosaltres... amb facilitat.
Igualment hi ha una obra molt interessant i que m'ha ensenyat molt, de Ken Bain, sobre el que fan els millors mestres d'universitat. La podeu trobar en versió anglesa, en la castellana i en la valenciana, estes dos últimes gràcies als traductors per a la Universitat de València. Personalment, preferixc la castellana, per la facilitat que dóna a l'hora de llegir (més que la valenciana)... És un estudi que té molt a dir. Si la voleu en valencià, este és el títol: "El que fan els millors professors d'universitat".
En resum: Roser Salavert confirma, de nou, que hi ha una línia que es confirma cada vegada que ixen innovacions educatives, la qual cosa, és bon senyal. Eixa línia ens diu que connectar amb l'altre, amb el públic i de manera que se senta part del tot i amb tants drets com deures, fa que el conjunt (la classe, la universitat o entitat educativa, etc.) continue avant. És allò que ens mou amb il·lusió i esperança... O, així ho veig jo, després de provar en molts camps i de molts estils. Este crec que és el que fa més "mestres de mestres", com aquell qui diu, de la mateixa manera que, en la Bíblia (i no sóc creient), veiem un passatge en què el cap de colla se'n va i els amics comencen a fer la seua via, cadascú amb el seu estil... independent i obert a la gent que l'acompanyaran en els nous passatges...