Benvolguts internautes,
Més d'una persona que haurà llegit este títol, potser no s'imagine que, en la meua filosofia, la faena del mestre de repàs no és diferent a la del pare que, quan veu que el fill ja se sent segur i pot fer la vida des dels seus paràmetres i visió de futur i que, a més, li comunica que vol ser lliure i viure independent, en lloc vore-ho com una pèrdua, un problema o un gegant, decidix deixar-lo córrer, deixar que faça el seu camí i, amb un toc d'humanisme, li diu: "Si algun dia necessites ajuda o vols passar per casa, estaré al teu costat".
Des de fa anys, he dit als alumnes a què he fet classes de repàs que, per a mi, la meua missió era ajudar-los a que superaren els obstacles que presentaven pedagògicament (en el camp de l'ensenyament) al principi del meu servici per a que ells pogueren dedicar el temps a altres aspectes de la seua vida. Es resumia en la frase següent: "Estem ací, tu i jo, per a tirar avant esta assignatura i per a que tu pugues prescindir de mi el més prompte possible".
Enmig de l'ambient en què vivim, esta frase, amb més de deu anys darrere, sona estranya, molt estranya, fins al punt que, a més d'u, li fa somriure i, a altres, els fa eixir amb frases com "¡No faràs negoci!".
Ara bé, darrere d'eixes paraules hi ha una visió social i creativa, a més de generosa, del servici pedagògic, no entés com una rutina que m'ajuda a guanyar diners i a mantindre un treball estable i, a més, intentant rendir el mínim i, així, tirar avant i viure, sinó, com ja haureu deduït, fer del treball un entreteniment, una vocació i, a més, altruista, en el sentit de fer-la al servici de la societat i, com diria més d'un amic meu, per a donar-nos la mà i afavorir, entre tu i jo, que els dos puguem tindre un futur més bo.
Un mestre de repàs, per tant, almenys des de la meua visió, és un mestre que es dedica a repassar els punts febles de l'alumne. Però, ¿com és el mestre que, a més, promou l'excel·lència, l'autogestió, el sentit cooperatiu, el caràcter sociable i la resolució de problemes interns de l'alumne? Ben distint, sens dubte. I eixe és el mestre que més m'agrada, encara que siga minoritari. El seu servici pot ser curt, com en el cas d'una alumna de secundària, la mare de la qual he vist hui (i m'ha dit que havia millorat). Ara bé, com en altres persones, vos puc assegurar que el record agradable romandrà tota la vida, ja que tenen en el cap que em feu costat en tot el que pogué i, al mateix temps, em transmeté calor humana i valors que no apareixen en les classes ordinàries. En les classes que es fan a gust es nota una mescla d'orgull sa i d'humilitat. Orgull perquè gaudixes del que fas i això et fa sentir-te fort i competent, destre i, per una altra banda, humilitat, perquè reconeixes que sense l'altre i en companyia d'ell tu no podries tirar avant i sense un míním de reptes estaries sempre en allò que més facilitat et dona (la llei del mínim esforç).
Per això és tan important tindre un mestre fascinant, excel·lent, extraordinari, humà, creatiu, amb esperit crític i bon humor, etc. I vos puc assegurar que n'hi han, d'esta classe. Són mestres que fan escola, que influïxen, que creen persones i que passen a la història silenciosament i si algun dia els fan algun homenatge, agraïxen la contribució de les persones que els han fet de pilars del seu temple, d'eixe espai on tots tenen entrada, fins i tot de ment diferent. Els meus millors mestres, alguns dels quals encara viuen, no es dedicaren a passar aigua d'una aixeta a un poal, sinó a fer que aprenguérem a omplir i a buidar el poal... de coneixements i de formes de concebre el dia a dia. Ens reciclàvem i ens estimàvem.
I en tinc, i que en altres sentit em fan de mestres, amb diplomes o sense, amb llibres editats o no. Un xiquet pot fer-nos de mestre i tot. De tots s'aprén, no sols de la gent més major que nosaltres. Eixe és u dels mites que estem tombant últimament, potser perquè estem tractant d'enfocar l'ensenyament des d'una visió més moderna i, alhora, més humana.
Que passeu un bon dia.