-- Menpest, ¿què passaria si, per exemple, demà, en lloc de la bellesa in o chic, soltàrem la bellesa de l'amor per la vida, per un futur millor i més humà, tu que ahir comentaves ací, en classe, el tema de l'amor? ¿Com ho trobes? -preguntà Remcu, un adolescent d'origen llunyà, dirigint-se al mestre.
-- La veritat és que no vos puc dir que ho sàpia tot. A més, no sóc cap vident, ni tire les cartes, ni crec en els horòscops, com tampoc en el trellat del món in (lo de "Lo que importa és la fama, ser famós o famosa" o "A partir dels 40, ja pots deixar-ho estar: sigues pràctic") o de lo chic (lo políticament correcte o lo de "Pareix mentira que una persona com tu, amb... siga / faça / tinga..." o "Tots els grup social són..." a partir d'un coneixement reduït de persones). Tampoc m'agrada anar darrere del pastor i amb el color de la pell de les altres ovelles o, de forma servil, com el gos -comentà Pemti.
-- Aleshores -intervingué Martinc, una jove de Melti, un país amb llengües diferents a les oficials de l'estat on s'impartia la classe, però sense reconeixement oficial- podem fer la vida que més ens agrade, amb amor per la nostra pell, pel nostre origen, la nostra cultura (o cultures, si, per exemple, els nostres progenitors són ben diferents), la nostra identitat o orientació sexual i, des de les nostres capacitats i singularitats (amb clarors i foscors), tractant de viure en comunitat i amb una balança entre el jo i el nosaltres, ¿no, Pemti?
-- Efectivament, Melti. Ara -afegí Pemti, el mestre- escriuré una frase i, si voleu, podem tractar-la entre tots durant els pròxims dies i tot. Buscaríem premsa, webs, testimonis, faríem una enquesta a peu de carrer... i, fins i tot, altres coses que no férem fa uns mesos, quan tractàrem un tema durant unes setmanes. O com triem finalment.
Llavors, el mestre es dirigí cap a la pissarra informàtica i escrigué: "L'AMOR PERMET L'AVANÇ". I en acabant, amb una línia que subratllava, continuà: "Només amb amor ha progressat (i progressa) la ciència i la humanitat: 1+1=3".
-- Aleshores, això de buscar "l'altre tros" no és solidari, ¿no? -digué l'alumne més jove, Remcu, a Martinc, l'amiga que l'altre dia li havia parlat sobre llibres d'educació eròtica, sexual i sentimental per a jóvens i adolescents.
-- Ja ho has vist, com en la Plaça del Conreu l'altre dia, quan un home li digué a la companya, mentres tu i jo passàvem a prop (però sense pretendre ficar-nos en la vida privada dels altres), "1+1=3". I continuà Martinc: -- En casos així cap dels dos membres de la parella se sent dependent si l'altre no està al costat o, per exemple, si se'n va a un altre país durant un any. Simplement saben que l'altra part pot saber més en alguns aspectes, però que cap de les dos bandes està per a fer-li la faena al proïsme -s'esplaià Martinc.
-- I jo afegiria més -digué Pemti. Desviar-nos de la norma ens fa més feliços. Això, modernament es diu desenvolupar l'excentricitat. Tingueu simpatia al risc, acolliu la vostra humanitat, llanceu-vos a mamprendre, procureu ser vosaltres mateixos i ser feliços. I fiqueu-vos en alguna obra social altruista, xicoteta o gran, que vos isca des de dins, en el lleure (que no en el temps lliure). No necessitem alliberadors de la mare pàtria, ni de la terreta o semblants i sí ganes d'alliberar-nos, hòmens i dones, pares i mares, fills i filles, néts i nétes...
Mantingué una miqueta de silenci el mestre. I intervingué Remcu, originari d'una terra ben distinta culturalment:
-- Jo tracte de ser-ho, com els que estem en esta classe i més persones, però no com sou vosaltres ni elles... I no som les úniques persones en eixe sentit. A més, és molt lo que ens unix, malgrat les diferències. Podem fer moltes coses en comunió.
Aleshores, sonà la lletra d'Imagine. La classe havia acabat. Continuarien un altre dia...