-- ¡Ei, vosaltres! -digué Manel.
-- Sí, digues, Manel -respongué Joan, un amic seu.
-- ¿Què feu? -afegí l'amic.
-- Anem a ballar, ¿t'interessa? -contestaren Maria, l'amiga de Joan, i Joan.
-- Sí, ¡vinga! ¡Anem a ballar! -digué Manel qui, tot seguit, afegí: -- ¿Voleu que ballem junts i sense pèls en les sabatilles?
-- I això, ¿com és? -preguntaren Maria i Joan.
-- Així... -soltà Manel. I després d'uns segons ballant, afegí: --¡Iuuuupiiiiii!
Estava ballant lliure de puritanismes i com si volara com un pardal alliberat.
-- ¡Collonut! -soltà Joan. ¡Ja era hora que volàrem! Tindrem millor perspectiva i gaudirem del present.
-- Així és, Joan -respongué Maria. -- ¿Veus? -continuà i començà a ballar un moment. En acabant afegí: -- Prens la mà per ací, el colze per allà, ballem juntets i... ¡de perles! ¡No ho havia vist en Internet ni en el carrer!
-- ¡Ni jo! -li contestà Manel. És que estem ballant amb el temps, no el temps amb nosaltres. ¡Açò ja són altres calces... i més boniques! -finalitzà.
I a hores d'ara, després d'uns dies sense soltar-se, el ball de la vida continua. Res no hi ha escrit del tot... Manel, Joan i Maria estan movent la seua vida curiosejant, aprenent, intercanviant... La viuen com a protagonistes.