Portava ja un temps al voltant del tema del "lo neutre", tractant de negociar amb persones que, si bé es manifesten obertes a la possibilitat d'incorporar-lo en un futur (i que tenen arguments a favor, relacionats, sobretot amb la supervivència de la llengua), ho deixen en mans de lo que en un futur diga algun organisme acadèmic.
Estic a favor de la posició que defén Ignasi Moreta, com també ho fiu en el seu moment, respecte a la possibilitat que Iñaki Anasagasti poguera escriure un llibre sobre la monarquia espanyola, molt abans que començara a trontollar-se fins als nivells d'ara, segons comentava en el seu moment el periòdic Le Monde Diplomatique.
I m'he trobat amb persones que fan una defensa de les Normes de Castelló, que l'empren en el seu valencià ordinari i que, per motius de llibertat de consciència, empren les formes normatives o la seua vena poètica (perquè el tema ho facilita) en els seus escrits.
I no diré allò de "Ni tu em convenceràs, ni jo et convenceré". Simplement vull deixar clar ací que aposte per la conservació mínima d'unes regles que permeten conviure i, al mateix temps, de connectar passat (registres anteriors a la introducció del castellà a partir del segle XVI), el passat més immediat (Joan Maragall, per exemple, com comenta Ignasi Moreta) i el present (Quim Monzó ja ha escrit algun llibre fent-ne ús).
Es tracta, al meu coneixement, de donar entrada a la manifestació lliure de l'obra creativa de les persones que, a més de respectar eixe mínim que no renuncia a renovar-se quan es considere que hi han motius de pes, estan a favor d'unir forces per a la normalització (ús normal i en qualsevol mitjà) de la llengua que estic escrivint ara, ací, en estes línies. ¿Per què? Perquè considerem que totes les llengües són importants i que cap llengua, com cap persona, ha d'estar supeditada a cap altra i que tots formem part de la Humanitat i podem contribuir a la millora de la qualitat de vida.
Finalment, vos diré que acabe de rebre una telefonada des de Barcelona i he oït un "o lo que sigui" perfectament intel·ligible i comprensible. Prendre del passat formes genuïnes que hagen perviscut en registres moderns i cultes anteriors a l'inici de la normativització (primer quart del segle XX) i, al mateix temps, treballar per una plasmació literal en un camp com Internet i amb formes també espontànies i que no es desvien cap al castellà o cap al registre de les paraules de la manera que les pronunciem, són aspectes es poden vore en la xàrcia internàutica i que crec que valdria la pena tindre'ls presents.
I ara sí, continuaré fent altres coses, després d'este aclariment al voltant del meu posicionament "progressista" en el tema desenvolupat.