Este matí. mentres travessava les muntanyes per una foradada i me n'eixia i veia la llum del sol, Esperit Benigne, una dona amb nom espiritual, m'ha dit:
-- Ramon, ¿on vas de bon matí?
I jo, pensat i fet, li he respost:
-- Mira, a moure l'esquelet una miqueta, a vore si en l'espai vitícola, com em digué ahir una dona, hi han noves formes de concebre la vida i de vore el món més alliberadores que les d'ací. Perquè, com aquell qui diu, no em vaig a quedar tota la vida ací. Això ho tinc més clar que l'aigua.
-- ¿I on tens previst anar? -li preguntà, amb una curiositat sana, Esperit Benigne.
-- A eixe indret que veus allà. Sí, aquell: Omptisp. Això es pot llegir des d'ací: hi ha un cartell que, si agarres uns prismàtics, el pots vore. No és un centre d'atraccions ni un mercat medieval. M'han contat que és una ciutat cosmopolita, amb aires renovadors, amb moltes cultures i que...
I Esperit Benigne afegí:
-- ... ¡i que t'agrada!
-- ¡Així és! -respongué Ramon. Ací cal moure el cul. No per a vore qui empoma més mosques. Per part meua, perquè així ho he decidit, i ho faré comptant amb persones que puguen assessorar-me o fer-me costat. Això és, amb esperits poc o molt com tu.
En acabant digué Ramon:
-- Una pregunta, i ací no pretenc ofendre... Ha, ha, ha...
I Esperit Benigne li respongué:
-- Tu diràs...
-- ¿Per què, si eres dona, tens eixe nom, amiga? -curiosejà Ramon.
-- Amic meu -contestà Esperit Benigne. És que els esperits benignes són, ¿com vols que et diga?, lo que podríem dir unisex. Ixen de dins del cap i del cor de la dona i de l'home. No són patrimoni de cap dels dos gèneres en concret, sinó de persones dels dos grups. Per això crec que tenen bona premsa en el món de la bondat...
I a hores d'ara, si algun dia passeu per la mateixa banda de la Terra on esta conversa tingué lloc, vos podreu trobar a Esperit Benigne. Fins i tot entre avis, pares, mares amb dos xiquets i més.
¡Que tingueu sort!