Fa pocs dies vaig vore pel camí unes antenes rameres. No és que es dedicaren a la prostitució, sinó que tenien una forma semblant a una antena i detalls ecològics que els donava un aire personal i alegre dins d'eixe espai que habitaven, com també ho feien altres espècies de la zona.
La seua verdor, la forma flexible de les rames, les bosses amb ulleres de cullera i els cotxes de plàstic dur que també incloïen feia que reberen eixe nom familiar.
Un dia, una ramera de les rames digué:
-- Xe, hui pareix que fa airet i lleugerament fres. ¡Quina palmera hi ha allà, tu! ¡Ni que haguera caigut del cel! Sembla un miracle que en estos temps encara hi hagen meravelles...
En acabant passà a prop d'ella un home, Miquel Somest, qui li digué:
-- Antene. ¿Què conteu per estes terres?
I Antene, perquè eixe era el nom de la nostra amiga antenera, respongué:
-- Doncs que corren aires nous, hi ha major i millor perspectiva. No sols linial o cònica, sinó fins i tot pluridimensional i que... Xe, ¿et fa goig jugar a la baralla xinesa? Ah!, ¿com et diuen?
-- Sí, feia temps que no jugava amb eixes cartes... i em diuen Miquel Somest -li contestà ell.
--Doncs, assenta't ací i comencem...
I així aixà, rient i plorant, ballant i escoltant, conte per ací, conte per allà, volta, volta, volta... pegà.