Hi havia una vegada una palmera, Arrentilca, que tenia les palmeres obertes, lluïdes amb música d'olivera platànica, això és, d'una olivera que convivia amb una platanera oceànica i que havia engendrat un plataner pacífic i alegre com el cant dels ocells del camp ofertenc que hi havia al costat del Portal de l'Aire, una porta per on entraven i eixien aires nous i persones de tota classe.
Un dia, mentres Arrentilca es canviava els calcetins i se'n ficava uns que es deien Limpest, una cadernera li preguntà:
-- Arrentilca, amiga, ¿on te'ls has comprat?
-- ¿On? Ara t'ho diré. Mira, en... el Compell Antispil. Es tracta d'un nou comerç que ven productes nous i que en recicla d'altres procedències i cultures. Allí compren persones de moltes cultures. ¿I on tu vius? -li preguntà la palmera.
-- Doncs, mira, en el bosc que més hores visc hi ha roba per a tota classe de pollets, coloms, gatets, exemplars d'eixos que, amb ulleres o sense, els pots comprar en un "fica-t'ho, fica-ho" i... amb arbres vestits amb banyadors que es poden menjar després.
I així així, i així aixà, conte per ací, conte per allà... lo milloret ja vos ho hem contat. Ara vos direm... "El contet ja l'hem..." acabat.