Una vegada, durant un viatge per França, ben a prop de Bèlgica, l'orfeó en què cantava (l'Orfeó d'Aldaia), interpretà una cançó popular mallorquina, i feu riure al públic, entre altres coses, perquè la intèrpret explicava què deia la lletra i, així, la gent l'entenia. En acabant, el grup la interpretava.
I se m'ha ocorregut açò després d'escriure en Google "humor en les escoles" i buscar informació sobre l'últim mes. I sí: hi ha un enllaç, a partir d'un bloc en català, en què podem escoltar una obra ben coneguda de Verdi sobre l'alliberament dels israelians respecte a l'Egipte. I n'hi hauran més, d'estos exemples.
De la mateixa forma, sabem que hi han persones que incorporen l'humor en els seus treballs, siguen obres artístiques, siguen de recerca. I és que això sempre fa més agradable i entretinguda la lectura.
D'això també en podem trobar en els sainets, obres còmiques.
I fins i tot, crear-ne nosaltres, com ara, per mitjà de l'escriptura lliure en les escoles, en els instituts o, fins i tot, en les escoles de Magisteri o en altres facultats o centres. És prou que, per exemple, partim d'un xicotet text o que, de la manera més oberta, donem carta blanca per a que l'alumne s'esplaie i s'expresse així. Intuïxc que en eixos camps de llibertat ix més voltes l'humor i sense pretendre-ho cap dels dos, ni el mestre ni l'alumne. Així m'ha passat o ho he vist, durant algunes sessions amb persones adultes. I tots ho agraïm... ¡I tant!