Estimats internautes,
Hui ha eixit en el Levante-EMV un article que em sembla molt interessant, al voltant de la universitat, el seu present i les perspectives, a partir d'un missatge realista i esperançador signat per José Luis Villacañas: "Elogio de la universidad" (p. 27).
Agraïsc el detall de l'autor, pel seu enfocament. Vull afegir ací allò que ara podríem dir com "El futur agrairà la major presència de les humanitats i les ciències socials en els estudis". Una alternativa al missatge que vaig oir en el seu moment, quan les perspectives eren menys esperançadores que ara. El fet que, per exemple, en altres punts del planeta, com ara, la City de Londres estiguen promovent més eixa línia és un punt a favor d'esta visió.
I ara, tot seguit, teniu un escrit del dia.
Gràcies per la vostra confiança i avant.
***********************
L'EDUCACIÓ COMENÇA EN CASA
Potser hages oït allò de L'educació comença en casa. Doncs bé, ¿quants mitjans de comunicació estan recordant-nos que bona part del present té les seues arrels en un sistema educatiu que fugia d'ensenyar la part humanística en les universitats i, per exemple, en les escoles de Magisteri espanyoles de fa quasi vint-i-quatre anys?
¿Quants diaris tracten este tema, com altres que són ara més habituals i que ja ens parlen de vosté, almenys a les persones que procurem vore la vida des de paràmetres lliures i oberts a la il·lustració de la persona com u dels camins per a la prosperitat, la creativitat i el desenvolupament d'allò que forma part de cada u i que ens fa diferents i, no per això, incompatibles en un grup de treball o social heterogeni, és a dir, format per persones amb orígens, edats, ambicions, formació, gèneres, parers, etc. Diferents?
¿Quants diaris trauen testimonis de gent que ha viscut experiències doloroses, com ara, una guerra, per a fer-nos més amants de la pau i del diàleg entre persones i cultures, és a dir, per a crear ponts i no per a fer premsa ràpida i vendre a manta?
¿Quantes pel·lícules que ens promouen tenen un fons social o ens porten a una actitud més moral i tolerant amb qui no és com nosaltres, és a dir, amb la resta de la societat?
¿Quants periòdics, obres escrites o artístiques (des del teatre fins a la pintura o el punt de ganxo) o mitjans de comunicació social, promouen que ens acostem a l'altre, al desconegut, a allò que no hem experimentat encara (per exemple, l'aprenentatge d'una llengua diferent a les que coneixem des de fa temps)?
¿Per què utilitzem molt la imatge i poc la lletra menuda o del lector, en la primera plana de molts diaris o llocs del món internàutic o de difusió d'idees?
¿És eixa l'educació que volen eixes persones? Si és així, que no compten amb mi.
Ni amb mi, ni amb més persones com jo. Som persones que al pa li diem pa, al vi li diem vi, que ens mostrem com som, sense disfresses ni complexos i també sense arrogàncies. Això té un nom i és ser flexible, lliure, amo de la nostra vida, senyor de les nostres decisions, amant de la diversitat, del pluralisme, inconformista, rebel, il·lustrat, pensador lliure, generós amb els reconeixements per mèrits propis de l'altre, simpàtic amb idees noves i generadores de major benestar, etc.
Les persones més il·lustrades, formades, amb criteri propi, han sigut, quasi sempre, grans amants de la pau, de la concòrdia, del diàleg, de... l'educació alliberadora. I, independentment de la seua procedència, potenciaven que la persona que tenien al costat no fóra com ells, ja que trobaven una persona amb capacitat i tot per a superar-los en algun camp del saber. Busqueu a persones o figures del món històric o literari i en trobareu: des de Sòcrates, Carlemany, Epicur, Leonardo, Maria Sklodowska Curie, Jesucrist, Jules Verne, B. Franklin, Maians, Einstein, Unamuno, Eisenhower, Serrat, Benedetti, Mistral, O. Wilde, B. Russell, Maria Montessori, etc.
Una actitud no mansa comporta posar a l'educació i a l'ensenyament en el lloc que els cal, en primera línia i per a que les persones siguem més persones i no tan animals ni gent del "poble pla" o amb eixides inoportunes, com una que he rebut d'una persona que sol anar en primera fila al costat de la màxima autoritat d'una població valenciana. Sobren estes persones (de l'administració), almenys amb eixa actitud, i necessitem més pedagogia. I això, sobretot, ho poden permetre tres canals: el públic, el particular i el familiar. Tots són i som importants, no sols unes eleccions polítiques i deixar que tot balle al compàs del que dicte la màxima autoritat o l'equip de torn de l'entitat , del grup social o del mitjà de comunicació. ¡A il·lustrar-nos, senyors!