Imaginem-nos que Romeu va a una casa, acompanyat d'una persona que acaba de conéixer fa pocs dies, Martí, i coneix a Pep. Pep és un home d'uns 60 anys i, en un moment de la conversa, li suggerix que Romeu contacte amb Wilson, un ferrer que li podria fer molt bé la faena.
-- Mira, Romeu -li diu Pep-, tinc un amic que podria deixar-te una part del teu projecte molt bé. No et preocupes perquè porte un tatuatge, que et puc assegurar que ho fa amb bones mans i és honrat.
Romeu..., la veritat, és que s'ho pensa una miqueta... Però com Pep li fa pensar que lo que li està dient és veritat i entre Martí, l'home que acompanyava a Romeu, i ell pareix que hi ha bon feeling, és a dir, sentiment de confiança, intervé i diu:
-- Bé, doncs, quan pugues, et poses en contacte i li comentes lo que t'he dit adés.
Tot seguit, Pep fa una concessió molt important a Romeu, qui uns minuts abans havia acceptat la compra de la moto que Pep havia posat en venda i que ell havia considerat molt interessant per la seua singularitat.
Passen uns quants dies i Wilson passa per ca Romeu i li fa una faeneta i troba Romeu que Wilson li mereix confiança, que no traga tot lo que fa l'ajuntament de la població i que creu que les coses s'haurien de fer d'una manera més favorable a les persones afectades per alguns actes festius.
I en passen més. I aleshores les coses estan canviant molt més ràpid de lo que Romeu s'imaginava inicialment. Així, Marie, una francesa que també havia conegut feia més d'un mes i que manté una amistat molt íntima amb Martí (¡home, és que és la dona!), li comenta que coneix tres persones que li podrien fer un bon paper, que són uns professionals del seu camp i que, a més, fan les faenes ben fetes, a més de tindre bona intel·ligència emocional, una cosa que Romeu considera molt important per a viure en comunitat i per a viure en societat:
-- Mira, Romeu -comença Marie. Conec tres persones que et faran lo que ara vols i molt bé. En conec dos des de fa temps i temps, i t'assegure que el tercer també és de confiança.
-- ¿Què fan? -pregunta Romeu amb curiositat.
-- Mira, Àngels ha superat molts obstacles i ara, encara que siga un dona, és obrer de vila, tot i que no t'ho pugues imaginar -respon Marie.
-- No, la veritat és que no és una cosa corrent -comenta Romeu, mentres es frega una miqueta la barbeta.
-- Però mira... ho ha aconseguit i ho fa amb moltes ganes -afig Marie amb tranquil·litat.
-- ¿I els altres? - li demana Romeu.
-- Mira: Tomás és un llanterner i ja ha treballat molt en eixe camp i des de fa anys. I l'altre, Joan, és electricista. I encara que no ho semble, com el que tu vols, a banda de comprar-te la moto (¡però que no te'n venguen!) és obrir un taller, puc assegurar-te que t'ho faran molt bé. I que, a poc a poc, aconseguiràs tindre un taller amb eixa moto que t'acabes de comprar i que tant t'agrada...
-- Sí -talla amb tacte Romeu- És que volia comprar-me'n una, moderna i innovadora que, a més, em permetera fer quilòmetres de manera incondicional, lliure de trabes, convocatòries de referèndums, etc. i amb molta creativitat.
-- Ha, ha, ha... Romeu -intervé Marie. Mira que tens sentit de l'humor. Això del referèndum ha estat molt graciós. ¡Com es nota que tens imaginació i espontaneïtat! ¡Arribaràs lluny!
-- És que traure una miqueta d'humor sobre la marxa -afig ell- és molt bo per a generar més confiança i, sobretot, si no és sarcàstic o negre, acostar-nos més als altres. Jo crec que l'amor ho pot tot, com deia un pensador clàssic. I que com més clars, més amics.
Han passat unes setmanes. I moltes coses no són com abans: la confiança cap a Wilson, Marie, Pep, Martí, Àngels, Tomás i Joan va en augment. L'ambient està tornant-se més clar i amigable. Tots estan descobrint en els altres (com també en persones pròximes) la part d'harmonia que tenen dins i que lluitant s'aconseguixen moltes coses, com també actuant amb la voluntat al servici de la intel·ligència: saben lo que volen i passen a l'acció. El cercle virtuós gira, s'eixampla i incorpora més persones tolerants i una major acceptació de les que no ho són però que els han fet costat en moments durs.
El canvi està avançant i progressant: un altre món és possible.