Sí, senyors, com sona.
Així, i a mitjan diari, titulava un escrit Matías Vallés, qui afegia, finalment, unes paraules que em semblen interessants: "mirar de frente a un futuro sin terror interno". I és que només alliberats de la por, i u dels canals d'eixe alliberament és el bon sentit de l'humor, serem els amos de la nostra vida i, amb l'entrada d'experiències passades agradables, podrem fer més fàcil els objectius que busquem i en què depositem les nostres il·lusions actuals.
Qualsevol final d'una imposició ha començat per posar en qüestió a qui intentava oprémer, escanyar, acollonar a la gent i, així, passar-se els drets humans entre les cames.
Quan era xiquet es parlava molt de "respecte" (en el sentit d'obediència), allò que ara significa "tolerància". En canvi, quan tenia 14 anys i vaig escriure una redacció sobre la tolerància per al mestre que tenia en l'assignatura Ètica, mestre d'història i molt tolerant, a més d'antibel·licista i a favor de la pau, "tolerància" era disposició a la flexibilitat i al diàleg i a dir "prou" quan algú es passa de la ratlla en la violació dels drets humans o en els intents de violació.
La llibertat, com el sentiment de comunitat, no aplega del cel. No faces com aquell, i el cas es real (i d'una persona amb discapacitat) que es cregué que els burros volaven i mirà un temps al cel. Només ho poden fer si els traslladen... en avió, nau espacial, etc. O en la imaginació i amb ales, com Dumb.
¿Quina il·lusió et mou actualment?
¿En tens una altra?
¿I una tercera?
¿Quins mitjans poses per a aconseguir-ho?
¿Saps què vols, realment?
¿Estàs obert a rebre els resultats amb els braços oberts, com qui es prepara per a abraçar a una persona?
¿Confies en el demà?
¿I en el veí o persona més pròxima?
¿Quants mitjans de comunicació de signes diferents consultes a hores d'ara per a crear-te el teu criteri?
¿Escoltes a persones de línies distintes?
¿Canvies de ruta alguna volta, o tastes algun menjar nou?
¿I d'estil d'ensenyament o d'aprenentatge?
¿Saps que hi ha una iniciativa d'Escola Valenciana per a recaptar fons que ajuden al manteniment d'esta entitat que porta més de trenta anys a favor del valencià i que ha començat poques hores?
¿Quins són els teus millors records?
¿Quants llibres d'humor has llegit en l'última setmana?
¿Quants estàs disposat a llegir (o, si són webs, a consultar) i passar-t'ho ben bé?
La història de la Humanitat està plena de casos en què els pobles, com també grups socials, o persones, han aconseguit allò que volien a través del diàleg, de la demanda no violenta de les coses i de la perseverança i l'optimisme. Busca'n i en trobaràs.
Si vols aprendre a fer un estudi històric, estic disposat a fer-te costat, com en el seu moment me'l feren (i encara ara, en este cas, Pere Riutort) Enric Sebastià Domingo (1930-2006) i Carles Andrés Raga (mestre que encara viu... i ¡per molts anys!).
Una persona, com un col·lectiu o un poble, amb esperit jove, ho és a favor dels drets humans, ja que eixe esperit inclou obertura, sentit de la humilitat, ganes de viure i de no xafar a l'altre, etc.
Una abraçada.