Quan u troba que, per exemple, tres persones accepten anar en una mateixa direcció i que cadascuna domina bé el seu camp i sap ben bé què cal fer, sobretot, després d'haver parlat conjuntament i obertament (¡i escoltar-se amb respecte!) entre totes, és quan totes les persones implicades (per tant, també cada una per lliure) tenen la sensació que la vida els pertany.
Això he experimentat hui i, la veritat, és que ja tenia ganes de poder-ho pensar. M'ha vingut al pensament en un espai obert on mai havia sigut un moment i després d'haver atés amb afecte a dos xiquetes que em demanaven una xicoteta ajuda per a posar-se un adhesiu en el braç. Sense problemes les he ajudades.
La vida em pertany, la cree jo. I això naix i és possible perquè sé què vull: fer marxa, anar-me'n més lluny d'on estic ara, conéixer persones diferents, experimentar en aquelles terres, aplicar lo que en unes altres he conegut i lo que dia a dia aprenc. En altres paraules, revitalitzar la meua vida, viure entre persones que tenen un objectiu creatiu en esta vida i que es mostren com són amb naturalitat i genuïtat i que s'obrin a persones que s'obrin.
Eixes persones són una perla: hui, demà i despús-demà són com són i, a més, conserven la seua espontaneïtat i esperit jove unit a una autoestima sana. Són felices i generen esperança. Estar al seu costat és una ganga. Tenen un bon sentit de l'humor i, a més, esperança en el demà. Viuen al dia i no es conformen amb lo que predomina i consideren que cal renovar... Els seus colors són alegres, en la roba i tot. Les cases reflectixen eixe esperit, com també el seu llenguatge. Parlen de temes agradables i trien les persones en funció de la seua manera de ser i del seu humanisme (lo que més d'una persona d'esquerres i tot podria dir "principis").
Quan te les trobes i, a més, experimentes una sensació interior com si anàrem en una mateixa direcció, creus que no sols has triat bé, sinó que en un futur també apostaràs per eixa línia de selecció i que, novament, encertaràs. Després de l'aprenentatge, ve l'aplicació.
I, com en les millors escoles o centres de formació, com també en textos literaris famosos com la Bíblia, podem vore que quan una persona rep una formació lliure, oberta i creadora de persones constructives, sap valdre's i no l'importa llançar-se al món, fins i tot com la figura de l'aventurer: són les persones lliures. Encara conservarà bones relacions amb les persones que el formaren i que també es deixaren orientar: sap que es pot treballar en equip i per lliure, de la mateixa manera que un fill deixa sa casa original amb els seus progenitors i tria llançar-se a la vida particular i mamprendre experiències noves i que l'encoratgen a anar i experimentar en nous indrets... sense que això li impedisca compartir temps, des de la llibertat, amb els pares.
Uns se n'aniran a l'estranger a aprendre llengües, n'hi han que crearan cases pròpies i al seu gust, uns altres faran una vida a la seua manera i com algun dia somiaren... Són persones lliures, en pau amb el seu passat, que no es conformen amb el present i, així (i per descomptat), obertes al futur.