És important saber què volem, ja que això ens permet tirar avant amb confiança, fins i tot assumint que no tot serà un camí recte, ja que hi hauran corbes, pedres que ens faran estorb, persones que ens faran fer alguns canvis, coses que no seran les que esperàvem i que, igualment, ens faran costat i ens ajudaran a créixer, etc.
Doncs bé, tot això ve perquè acabe de llegir un assaig molt interessant del diari ARA de hui, sobre lideratge i amb set preguntes. Quan ja portava la mitat del text, m'ha paregut convenient fer una parada i escriure: "Els meus propòsits". És una espècie d'allò que u vol ser de major, com diem quan som xiquets, quan som jóvens, quan passem a viure en una casa i sense els pares com a tutors, etc.
Els meus, concretament, i estic segur que en algun punt coincidiré amb més persones, sobretot en el primer (i no m'importa amb quantes i sí que està present en persones que conec i que viuen vinculades al món del comerç i amb qui em fa goig raonar i compartir temps), són els següents. En qualsevol cas, han eixit de manera espontània i, amb modificacions posteriors, són estos:
1. Viure en el canvi, com el surfista en la mar.
2. Ensenyar valencià i anglés i habilitats socials (psicologia) en un centre d'ensenyament per lliure, com a mestre privat gratuït. És u dels meus somnis des de fa anys: fer-ho a moltes persones i en casa, com una dona major de 90 anys i una històrica mestra que també ho feia quan ma mare era xiqueta, en la casa on vivia i compartia lo que tenia, lo que sabia i el material creatiu el posava al servici dels aprenents.
3. Estudiar la història del País Valencià i la de l'àmbit cultural i lingüístic. Això obliga a conéixer-ne altres, per descomptat. Des de ben xiquet m'ha agradat l'intercanvi cultural amb persones d'altres llocs i cultures, edats, nivells econòmics, professions, etc.
4. Traduir de l'anglés i a l'anglés. Aprendre'l.
5. Periodista on line. És un aspecte que considere molt important en el present i el futur d'un país.
6. Gestionar una web de qualitat i renovadora en el camp pedagògic. Sense dubtes.
7. Internacionalitzar-lo (el propòsit primer) i cooperar amb altres mestres (universitaris o no) i amb persones fortament creatives i sociables. Formar part d'alguna xàrcia i connectar amb altres mestres (com a hores d'ara faig) ens fa sentir-nos en comunitat i ens ajuda a tindre una visió més universal, oberta a la singularitat i respectuosa amb la diversitat. Almenys, a les persones que compartim este punt o des de formes semblants, encara que canviem algunes paraules referides a la professió: en conec i això em motiva a viure així.
Una abraçada,
Lluís
He fet lleugeríssims canvis, amb la intenció d'aclarir-ho.