Després d'acabar el partit de futbol, i ja en un espai obert, em passejava per un punt que no sabia com seria i, mentres anava veient com era allò, un pardalet deixà caure un missatge que em semblà molt curiós:
"Un bon equip d'assessors,
no creure-t'ho tot
i un poc d'humor,
¿per què no?
Desviar-te un poc de la norma"
Aleshores comprenguí per què moltes persones arriben ben lluny... I per què, moltes, com el pardal -que tenia un cant agradable i lliure-, volen amb sentiment de llibertat i, quan ho consideren convenient, se'n van a l'arbre, a la pedra pròxima al riu, al muscle d'un xiquet o es posen damunt de la cistella que una amiga teua o un ciclista aventurer i amant de la natura portava.
Torní a casa i el meu amic Toni em digué:
-- ¿Vols un poc més?
-- Sí -li responguí.
-- Entra en https://www.neuronilla.com, https://www.sxlgsf.org, en premsa estrangera (per a tindre una visió distinta de temes que ací no es comenten), llig "Hablan las putas", aprén una llengua distinta a la que més empres, etc. i fes lo que més et motive i pensant en el demà i en els altres. No t'adormes mai en els trumfos... I alça't cada dia amb moltes ganes de viure. L'edat no la porta el DNI, sinó l'esperit que portem dins.
Aquell dia aprenguí més. Per exemple, que "De qui s'aprén, s'aprén doble". I moltes coses que no figuren en molts llibres...
I hi han més persones que també pensen així... ¡Quina sort!
I ací t'escric estes línies, amiga Carla, amb el desig que passes un bon dia,
Meltse