Estimats internautes,
De segur que haureu sentit allò que diu "A tots amb la mateixa vara". Imaginem-nos que perquè una persona portara ulleres, prenguérem la decisió de dir: "Des d'ara, tots els d'esta casa, amb ulleres". Això que pareix una astracanada figurava en un llibre sobre valors editat fa més de sis anys i en què col·laboraren molts mestres.
¿Quina política hem de portar amb els alumnes? Ací tenim una de les preguntes del milió. Al meu coneixement, la que ens inclina a prendre una mida en funció de cada alumne. Hui, inesperadament, m'ha telefonat una dona i li he dit, i no com a consell, quina és la política que aplique dia a dia per a intentar viure el dia amb el major benestar possible i, així, afavorir la creativitat i allò que, fins i tot, influirà en el servici gratuït:
a) Optimisme.
b) Tranquil·litat (temps per a mi).
c) Varietat temàtica.
L'optimisme inclou buscar estímuls positius que ens acompanyen a una visió realista i, amb un toc d'humor, de la realitat.
La tranquil·litat és això que ens permet, com diem popularment, "desconnectar" una miqueta, és a dir, dedicar un temps a la nostra vida interior. Així, quan acabe les classes de valencià faig alguna coseta molt puntual i en acabant dedique entre un quart d'hora i mitja hora a deixar que passe el temps, bé amb els ulls tancats, amb el cos prou tranquil i com qui no té pressa... En acabant, passe a preparar el sopar...
Finalment, la varietat temàtica ens ajuda a una vida més creativa, més diversificada, en què tenim una ment i una actitud més líquida, com els xiquets quan passen d'una activitat a una altra o, per exemple, agarren un tros de fusta i hui s'imaginen que és un avió i d'ací a una setmana fan com si fóra un cavallet i, així, successivament. Amb això, quan aplegarà la nit, el cap estarà més relaxat, passarem una nit més plaentera i, l'endemà ho vorem premiat amb una major disposició a tirar avant (allò que diem proactivitat). I és que l'ésser humà, les persones, necessitem temps per a tot: per a viure i conviure, per a la vida interior i la vida més pausada (com ara, un passeget en un parc ben tranquil) i canviar de tema i, així, tindre la ment més flexible (la qual cosa té uns beneficis emocionals molt clars i recomanables).
Com a exemple, real i de lo que he exposat fins ací, dissabte passat, durant una conversa distesa amb el meu amic Antonio (1954), li diguí: "Mafalda, que d'alguna manera simbolitza la persona realista, amb optimisme i que li tira humor a la vida, a voltes, quan sent les mateixes notícies de quasi tots els dies (o creu que es repetixen massa), apaga la ràdio i comença a ballar". Estic segur que l'any que ve ens tornarem més balladors... (en el sentit figurat i en el real). Conec locals que han decidit no posar en marxa la tele durant les notícies del migdia i, així, guanyar benestar tots: els clients i els treballadors. Ja ho proposí farà uns mesos, sobretot, quan comencí a percatar-me que no es podia escoltar el programa que, popularment, déiem "Aitana", u dels dos, juntament amb Canal 9 que, des de maig, començava a emetre notícies esperançadores. Este comentari el faig després d'haver escoltat els de Cuatro, Tele5, Antena3, TVE-1 (els informatius per a tota Espanya) i que es podien captar en el País Valencià. Vosaltres direu...
De nou, una abraçada i Bon Nadal,