Amb eixes paraules es dirigia una jove a un membre del jurat quan posà en qüestió la viabilitat d'un projecte. Allò que més m'ha agradat, sense dubtes, ha sigut la manera d'actuar de les persones que preparaven el projecte, tots ells estudiants entre 10 i 16 anys, i la finalitat del concurs en què participaven: "Lo que se pretende con estos concursos es fomentar la innovación, la creatividad, la cultura del emprendimiento, el trabajo en equipo y el fomento de las vocaciones científicas y tecnológicas entre los jóvenes, indican desde la organización".
Eixe era el primer article, amb el mateix títol que l'entrada que estic escrivint.
Un altre punt interessant era la visió optimista i creativa de Joan Carles Girbés, editor de la nova editorial Sembra Llibres. Mentres el llegia, m'impregnava de l'optimisme, de la idea de possibilitat i de la confiança en el demà que acompanya a l'entrevista (p. 43, Es el momento de reconstruir el país y levantar nuevas estructuras). L'editor nasqué l'any 1974.
I el tercer en la plana dedicada a les notícies en valencià, era sobre la música i el paper dels musicòlegs, de les persones que es dediquen a recopilar la música i a estudiar-la: Els germans de les "albaes" (p. 25).
La "joventut", la visió optimista i la música són tres pilars essencials en el dia a dia. ¡Anem a pams!...
L'esperit jove ens anima a tirar avant; l'optimisme ens ajuda a fer una pedagogia més oberta entre els mestres i els alumnes i, pel que fa a la música, és un element clau en l'ensenyament, com també en l'educació. La música està present, fins i tot, en la manera de parlar: els mestres més efectius deixen temps per al contacte espontani i, amb un lleuger silenci, temps per a recordar les idees i facilitar la seua captació. Per això, al meu coneixement, és tan important connectar amb sociabilitat amb l'alumne, és a dir, amb el món exterior al mestre.