Faig la vida que m'agrada, vole lliurement

saptelandia



flotant.43@gmail.com

Llegir en públic: un pas més per a mamprendre

2013-12-14 11:00

Estic convençut que llegir en públic, una cosa que comentàrem ahir en la classe de valencià (a la qual assistiren, a última hora, i contra pronòstic, tres alumnes més i passaren a ser-ne quatre), és molt important per a mamprendre.

 

Raons que considere que ho demostren:

 

a) És senyal de pèrdua de la vergonya, és a dir, de no tindre por a manifestar-nos públicament.

b) És senyal de confiança en nosaltres, ja que fem els moments de descans (més o menys breus, en funció de les comes, els parèntesis, els guions, si els punts són seguits o a part, etc.). Això permet que connectem amb el públic, que el nostre missatge siga intel·ligible, comprensible i donem, així, importància a l'altre, a qui ens escolta. És com una espècie de diàleg, encara que no ho parega inicialment.

c) És senyal de deixar que moltes coses fluïxquen, ja que acabarem amb un domini tan ortofònic ("veu recta", lectura correcta) que, finalment, no sols gaudirem de la lectura en silenci, sinó de la lectura davant de moltes persones: en un dinar familiar o d'amics, durant una celebració extra (com ara, un bateig, unes noces o un soterrar), en un acte polític o social davant més de cent persones (o les que siguen), etc.

d) I, a més, si sabem aprofitar eixa gràcia per a la lectura, també aprendrem a escriure... o a parlar en públic o, fins i tot, a fer possible que trobem treball (recordem que una de les fases decisives és... l'entrevista). Ahir, este punt, li'l remarquí, sobretot, a u dels membres del grup qui, ves per on, fou qui millor llegí.

 

Sobre el punt d) vos puc mostrar un exemple veraç i personal: per mitjà de la lectura d'un llibre de Dale Carnegie sobre oratòria, traslladí les estratègies per a parlar en públic i fer que la gent mostrara interés... al camp de l'escriptura per a demanar firmes a favor d'una proposta. Així, un dia, durant unes jornades d'un curs de monitor de temps lliure, u dels que participà en eixa iniciativa i la signà, em destacava "Elocuente", com u dels punts forts que trobava en mi. Eixe dia, i amb els ulls tancats, la mitat dels participants esperava a que altres persones (voluntàriament) es posaren al seu costat i, sense dir qui s'acostava el seu nom, ens digueren coses que destacaven de l'altre company del curs. I en acabant ho férem al revés.

 

Abans de penjar els escrits expositius que llegiu en la web, procure que el vocabulari siga diversificat, que tot siga com un tronc (idea bàsica) amb les rames, les fulles i les flors (idees secundàries i detalls) i que la idea final en siga una i només una.

 

I tot això, els aspectes del tema de llegir en públic, feren costat a comentaris que sorgiren al llarg d'una classe de valencià que vaig prometre unes hores arrere que seria distesa, ja que alguns dels estudiants havien tingut exàmens durant esta setmana. Hi hagué temps per a l'humor (molt, i relacionat amb els temes), per a la música de Nadal (escoltàrem Tampa tapam i comentàrem i tot la cançó Nit de Pau), repartírem fulls sobre cançons com Joan Petit quan balla (idònia per a traure vocabulari del cos i per a la preposició amb), de la nadalenca valenciana A Betlem me'n vull anar (interessant per a vocabulari d'animals, d'onomatopeies -sons de sorolls, animals, plantes...- i per a comentar el verb venir i el seu ús actual entre els valencians)...

 

Finalment, llegírem l'article Nàpols, pròxima (signat per Vicent Josep Escartí, Vicent.J.Escarti@uv.es, en el Levante-EMV de l'11 de desembre del 2013) i, igual que estàvem fent entre Antonio i jo (quan encara no havien aplegat els altres estudiants, tots ells jóvens), però amb l'escrit del díptic sobre l'exposició itinerant La Universitat de València i els seus entorns: l'Horta de València (la qual es pot vore, ara, en el Castell d'Alaquàs), férem (i ara, tots) amb este article. I ací tots s'estrenaren, i ara sense vergonya i, com se sol dir, com Déu inspirava a cada estudiant. I quan ja havien acabat tots, els comentí: "Si continueu així, i sé que ho aconseguireu, perquè ja he observat que alguns heu millorat després d'escoltar-vos mentres llegien els altres i afegíem alguns detalls sobre com llegir millor, aplegarà el dia en què sereu capaços de tindre davant de vosaltres un article com este (La educación, vehículo para emprender), este (Aprender a emprender) o qualsevol, tots escrits en castellà, i els traduireu tranquil·lament i amb seguretat, al valencià".

 

I, el punt i final, i ara ja fora de la classe, i abans de que se n'eixiren definitivament de casa després de la classe de valencià il·lustrat, els deia, a manera de salutació de comiat: "Gràcies per la vostra confiança". Considere molt important, i més en ofertes debades i que no tenen el suport de cap institució ni organització pública o social (però sí de persones que assistixen sense necessitat de carnet ni de cap condicionament -com ara, ser pensionista, jubilat, estudiant, o d'edat o professió-), ser agraït.

 

Una abraçada a tots i avant amb els vostres projectes i il·lusions,

 

Nota: Ací teniu informació que figurava en una fotocòpia que reberen els estudiants:

 

Corella, multilingüe (Levante-EMV, 27 nov. 2013, Vicent Josep Escartí)

Nàpols, pròxima (Levante-EMV, 11 des. 2013, Vicent Josep Escartí)

http://www.elperiodic.com/opinion/raonsiparaules

http://blogs.laveupv.com  sobre Francesc Vergara i Bartual (il·lustrat natural de l'Alcúdia)

http://www.arrencaacorrer.org. Es tracta d'una web que considere molt interessant per a jóvens, persones amb esperit jove, empresaris, mamprenedors, mestres, educadors, etc.

 

... i la que vaig afegir quan havien acabat la lectura, treta de la revista Emprendedores

 

La educación, vehículo para emprender (Emprendedores, agost 2013, José Ramos)

Aprender a emprender (Emprendedores, octubre 2013, Miguel Carmelo)