Faig la vida que m'agrada, vole lliurement

saptelandia



flotant.43@gmail.com

Contacte entre mestres

2014-02-08 18:00

L'escrit següent està tret d'un correu enviat a tres mestres i un amic, amb lleugers modificacions. Diu així:

 

<<Bon dia de vesprada a tots tres, mestres,
 
Acabe de vore un vídeo, el segon que podreu trobar en este correu adjunt d'http://www.arrencaacorrer.org, i hi ha una idea que he pensat dies i dies i que no comprenc, almenys en bona mida. ¿Teniu contacte amb mestres que exercixen el mestratge de manera diferent a vosaltres?
 
A vegades em fa l'efecte com si més d'un mestre veiera com una competència l'intercanvi o la col·laboració entre mestres. Eixe grup és el majoritari. I ho dic, perquè he contactat amb mestres públics i amb alguns d'un centre concertat de la localitat, Alaquàs.
 
Són pocs els que van més enllà de la cosa més immediata. Jo, mentrestant, tinc el correu de mestres diferents, no sols en assignatures, sinó en nivells i tot. I durant temps, he contactat amb històrics mestres de Magisteri, u dels quals encara viu i conserva amb mi bones relacions, Pere Riutort.
 
També podem tindre relacions humanes i professionals amb gent que, sense ser del nostre ram, també ens puguen fer costat o orientar-nos, com ara, algun psicòleg compromés o amb algun metge (no en conec), però crec que en els temps que corren, com en el dia a dia, són professions molt bàsiques, indistintament que, a més, hagen sigut clàssiques.
 
Igualment està oberta la possibilitat a fer-ho amb persones de rams molt distants, com és el cas de la moda (tinc amistat amb venedors de roba), amb gent de papereries i llibreries. I, per descomptat, conéixer webs que ens puguen servir per al nostre mestratge, des d'algunes d'humor, fins a altres centrades en la innovació i la creativitat, com ara, http://www.neuronilla.com i que mantenen contacte amb organitzacions com Càritas o Amnistia Internacional.
 
Una de les coses més bones que trobe en estos intercanvis amb gent del mateix ram és que ens poden fer de mestres i ser alumnes, és a dir, acompanyar-nos entre nosaltres, fer camí junts, cooperar. Alguns dies, quan em telefona Pere Riutort, n'aprenc. Altres voltes, és al revés. I, en qualsevol cas, sentim que guanyem els dos, que ens ajudem.
 
Tindre un alumne, adult, d'edat i cultura diferent a la meua i, també, amb experiències distintes, és una cosa que trobe positiva, beneficiosa per als dos. I com més gran siga el nostre ventall, crec que ens beneficiarem més. Crec que, per mitjà de la cooperació i d'una inclinació cap a la confiança en l'altre (és a dir, deixar estar l'assistencialisme o el paternalisme) juga a favor de la societat, a la curta i a la llarga.
 
Una abraçada.>>