Faig la vida que m'agrada, vole lliurement

saptelandia



flotant.43@gmail.com

¡Anem allà, que ací ja estem!

2014-07-05 17:43

-- ¿Saps què, Toni? -comencà l'amic.

-- Digues, Marià -li respongué.

-- Me'n pense anar a fer món; a fer bondat, no: a fer món -li digué Marià, de nou.

-- ¡Xe, tu! ¿I com ha sigut això? -li preguntà Toni.

-- Doncs, mira. Que estava llegint un article sobre persones que se'n van a Xina a aprendre i a conéixer noves cultures i, així, eixir de "la zona de confort"... -li explicà Marià.

-- ... i ni t'ho has pensat dos vegades, ¿no? -li demanà Toni.

-- Doncs, ¿què vols que et diga, Toni? La veritat... és que... una miqueta, sí. Ací, parlem d'amic a amic -acabà Marià.


-- ¡Ui, Marià! ¡Estàs molt rebo! -digué Marta.

-- ¡Ostres, Marta! ¡Quant de temps feia que no ens véiem... ni et véiem, perquè Toni... tampoc! ¿On t'havies encalat? -preguntà Marià amb joia en la cara.

-- MIra, que havia decidit eixir a passejar-me una miqueta i... ¿Què feu? -els preguntà Marta.

-- Doncs, mira... -digué Toni. Que conta Marià que vol llançar-se a fer món.

-- ¿Sí? ¿Què vols fer ara? -digué Marta, mentres es dirigia a Marià.

-- ¡Aprendre anglés, portar avant un centre creatiu de tipus literari i per a l'aprenentatge lingüístic, viure en una casa pròpia, millorar el valencià i el castellà (per a aprendre més per Internet, com també per mitjà de l'anglés) i..., fins i tot, eixir amb una dona entre 40 i 50 anys que ja no tinga possibilitat d'estar embarassada ("desembarassada", com diria Tomeu), interdependent i...! -respongué Marià esplaiant-se i de manera expressiva amb les mans i el cos, mentres mostrava senyals d'esperança.

-- ¿I si eixa dona fóra d'una altra cultura o de color? -tornà a intervindre Marta.

-- No m'importaria. La diversitat, com el pluralisme, és molt important per a mi -afegí Marià.

-- Doncs, Marià -respongué Marta. ¿Te té igual que ens donem les mans entre tots, fem un cercle (com a senyal d'amistat incondicional) i cantem una cançó en neerlandés? Jo vos la podria ensenyar.

-- D'acord -intervingué Marià. Però, ¿té traducció, per exemple, a l'anglés? -preguntà.

-- Sí, és la de Congratulations, però en neerlandés -respongué Marta.

-- Aleshores -digué Toni-, jo podria cantar-la en italià. El domine.

-- D'acord -contestà Marta.

-- I jo estic aprenent l'anglés -digué Marià.

-- Doncs no passa res, Marià -deixà caure ella. Ningú no naix mestre.


I continuà Marta:

-- ¡Vinga, xicons! Una..., dos...i... ¡tres!


I cadascú cantà en una llengua i tots se sentiren part d'un grup amb una finalitat: progressar, millorar, créixer com a persones, aprendre coses noves, fer món.


I Marià també cregué en un futur millor.



***

Article d'inspiració: Las 'fábricas' de directivos ponen una pica en China.

Font: Expansión (http://www.expansion.com), 30 de juny del 2014.